Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/167

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

AGUSTÍ (am gran prec)

No'm digueu això !

URSULA

No l'abandonis a l'Engracieta, que's moriria de pena! I nosaltres també! Ho sents? Creu-me a mi, que sempre t'he mirat com un fill nostre.

ENGRACIETA (amb engunia)

No crideu!

URSULA (en veu baixa)

Fes-te càrrec de la nostra situació.

AGUSTÍ

Si la veig i en protesto!

ENGRACIETA

No'l pregueu, mare. Que no veieu que es en va?

AGUSTÍ

No'm tractis aixís!

ENGRACIETA

Si no't mereixes altre tractament! No sé com he pogut estimar-te!

(Se sent la campaneta interior.)