Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/177

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

JOAN

No tinguis por, filla meva, que tot s'arreglarà.

ENGRACIETA

Que som desgraciats!

JOAN

Vaja, anima-t. I no hi pensis en mi ni en la meva sort! No t'he dit que tot s'arreglarà?

ENGRACIETA

Es impossible!

JOAN

Tant alegra que sempre has sigut!

ENGRACIETA

Ja no n'hi queda gens, d'alegria, en el meu cor!

JOAN

Que no't recordes de lo que vas dir-me air a la tarda?

ENGRACIETA

Sí. Fins allavores encara'm tenia per ditxosa !

JOAN

I ho ets! I ho seràs més d'avui endavant.