Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/178

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ENGRACIETA

No, pare, no!

JOAN

Sí. Apa, digues, com air, joiosament: «Visca l'alegria! Visca l'alegria!»

ENGRACIETA

No puc!

JOAN

Per què?

ENGRACIETA

No puc, pare, no puc! L'Agustinet no ho vol que estiga alegra!

JOAN

No?

ENGRACIETA

Ja no es pera mi!

JOAN (molt sorprès)

Què! (A l'Agustí.) Tu també!... Tu també'm deixes en el fort de les meves tribulacions? Tant poc els estimes aquests cabells blancs ?

AGUSTI

Sí, Joan, sí, que'ls estimo!