Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/186

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

el cap baix, molt apesarats. l'Engracieta, al mig de tots dos, plegant les estovalles. Han acabat de dinar.)

JOAN (després d'un llarc silenci)

I bé: no ha dit res més? No ha dit res més l'Agustinet?

URSULA

No.

JOAN

Sents, Engracieta?

ENGRACIETA

Ja ho sabeu tot.

JOAN

Doncs no he quedat convençut.

URSULA

No't sembla que...?

JOAN

Prou! Deixem-ho córrer! Lo que hagi estat, hagi estat!

ENGRACIETA

(acabant de plegar les estovalles)

Voleu fer el favor, pare, d'apartar-vos una mica, que desaré les estovalles?