Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/191

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

URSULA

Si tingués caràcter no s'hauria deixat convèncer tant fàcilment per son pare.

ENGRACIETA

No té pas tota la culpa, son pare.

URSULA

No? Qui, doncs?

ENGRACIETA

L'Agustinet pensa molt en lo que ha de venir... S'ha espantat!

URSULA

Per què té d'espantar-se? Si ell t'estimés força...

ENGRACIETA

No ho sé. No ho veig prou clarament. Tant aviat me sembla que m'estima massa... com que ja n'està cansat, de mi.

URSULA

Tot allò que ha dit són excuses. Aquelles extranyeses no hi ha cap jove que, a la seva edat, les pensi.

(Compareix la Susagna per Ja porta de l'escala.)