Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/219

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

URSULA

Ha promès fer tota mena de sacrificis, fins el de no acostar-se més a la taverna.

AGUSTÍ

Us dic i us repeteixo que ell no té la culpa de res. Torno an aquesta casa perquè no puc despendre-m, aixís com aixis, de vosaltres. L'afecte arrelat no's mata tant fàcilment, ni jo'm proposo matar-lo. Engracieta: sempre t'he dit que t'estimava.

ENGRACIETA

I encara m'ho dius.

AGUSTÍ

Perquè es veritat. Si no t'estimés, també ho diria.

URSULA

Però, quina estimació més extranya la teva!

AGUSTÍ

No la compreneu, oi?

URSULA

No. Si l'estimessis, a l'Engracieta, no la deixaries patir.

AGUSTÍ

Vós no més podeu creure en el meu amor veient-me casat.