Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/220

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

SUSAGNA

Deixeu-ho córrer. Us tornareu a enfadar.

URSULA

No tingueu por, Susagna.

SUSAGNA

Pot-ser me fico allà on no'm demanen; però, jo, saps?...

URSULA

Tu ja ets com de familia.

SUSAGNA

Ja ho sé. Sinó que en això dels casaments...

URSULA

Ai! Ara que tot ja estava a punt!

SUSAGNA

Oi tal! Quina llàstima!

AGUSTÍ

Però, què té més que'm casi avui que demà? Per què hem de parlar-ne ara, en aquesta ocasió? Que no podem esperar-nos?

URSULA

Si; anem esperant!