Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/224

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

URSULA (interrompent-lo)

Que no ets com els altres?

AGUSTÍ

Quins altres?

URSULA

Que no't veus capaç, portant-te bé, d'arribar a ser encarregat?

AGUSTÍ (interrompent-la)

No; no hi he pensat mai. Ni ho acceptaria.

URSULA

Doncs, no't queixis!

AGUSTÍ

Si no sóc jo qui's queixa: sou vosaltres.

URSULA

Que no'l sents, Susagna?

SUSAGNA (excusant-se)

Oh!...

URSULA

Que te'n sembla, noia?

ENGRACIETA

No'n parlem més, creieu-me.