Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/225

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

URSULA (amb ironia trista)

Som nosaltres, nosaltres, els que'ns queixem!

AGUSTÍ

No m'heu entès, Ursula!

URSULA (plorant)

Ai, Senyor! Qui'ns ho tenia de dir de tu!

SUSAGNA (sentint passos)

No ploris, Ursula, no ploris!

(Torna en Xalet per la porta de l'esquerra.)

ESCENA X

Els mateixos, més en Xalet

SUSAGNA (al veure en Xalet)

Que ja baixen?

XALET

Cah!... (A l'Agustí.) Hola, noi!

URSULA

Què diuen?

XALET

No arribaran pas a entendre-s.