Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/23

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

una estona pera escalfar-me, que estic balb.

SUSAGNA (aixecant-se)

Teniu: seieu a la meva cadira.

URSULA

Ja te'n vas?

SUSAGNA (am la mitja a les mans)

Sí, que comença a ser tard.

XALET

Doncs, seiem-hi. (Un cop està assegut a la cadira que 11 ofereix la Susagna.) Apa, Susag- na, quina virtut que gasteu!

SUSAGNA (somrient)

Es l'unica renda que tinc.

XALET

Que per molts anys pogueu dir-ho!

SUSAGNA (fent una rialleta)

Gràcies. Ai! Deixa-me'n anar a dalt, que si aquell venia...

XALET

Que encara heu de fer el sopar?

SUSAGNA

Si; però desseguida estarà llest.