Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/239

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ESCENA XIV

Els mateixos, menys l'Ursula i l'Engracieta

JOAN

Apa, enllestiu.

XALET

Jo, tant-se-val que me'n vagi.

AGUSTÍ

Joan: us hauria de veure.

JOAN

(després de mirar-se'l una estona) Queda-t.

AGUSTÍ

Si us haig de ser útil...

JOAN

Sí, queda-t; tu tens lletra: pot-ser que convingui assentar alguna cosa.

AGUSTÍ

Com volgueu.