Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/284

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

i fent petons a son pare, avança poc a poc, aturant-se una bona estona a mirar an en Joan, i tot- d'una, sentint-se esperonada per l'instint de conservació, s'acosta an en Valeri, dient-li en veu llagrimosa i grave.)

SUSAGNA

No t'espantis! No t'espantis!

(S'abraça an en Valeri, posant-se a plorar tots dos, amb un plor ofegat, sortit del fons de l'ànima. L'Agustí segueix aconsolant a l'Ursula. l'Engracieta, deliranta, fa petons i crida a son pare.)

Cau el teló pausadament