Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/35

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ESCENA V

En Xalet i l'Ursula

URSULA

Quina manera d'afrontar-me davant de la gent!

XALET

Jo?

URSULA (agafant el gec apedaçat)

Vós, sí, vós!

XALET

Ara sí que m'heu mort!

URSULA.

(plegant nerviosament el gec)

Vés què pensarà la Susagna!

XALET (aixecant-se)

Bé, veureu, Ursula...

URSULA

Espereu-vos, que ja vinc.

(Se'n va per la porta de la dreta del costat de l'arcova, enduent-se'n el gec.)