Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/39

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

XALET

El pare pedaç, voleu dir.

URSULA

No ho sé lo que sou!

XALET

Bé, veureu: encara, enraonant, enraonant, ens entrebancaríem de paraules, i a mi, pera que us consti, no'm convenen els disgustos.

URSULA (amb ironia)

Pobret!

XALET

Jo he vingut...

URSULA (interrompent-lo)

Pera moure raons.

XALET (am dignitat)

No. Jo he vingut pera entregar-vos aquesta carta, que han enviat pera'l noi. Quan vin- gui, feu-li a mans. Que no's queda a sopar am vosaltres avui l'Agustinet?

URSULA

Que no ho sabeu de cada dissabte i cada diumenge?

XALET

Jo ho pregunto, dòna.