Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/41

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

URSULA

Ai, molt! Tant bona companyia!

XALET (anant-se'n)

Gràcies per la finesa.

URSULA

Ah!

XALET (girant-se)

Digueu.

URSULA

Quan us vagui, feu-vos un sacsó a la llengua.

XALET (fent el desentès)

Per què, Ursula?

URSULA

Perquè la teniu un xic llarga i verinosa.

XALET

Vós voleu que m'enfadi i no ho lograreu. Tinc molta corretja!

URSULA

No'l desfareu, no, el casament.

XALET

Jo? A vós us han entavanat