Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/45

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

URSULA (amb ironia)

També'n tocareu vós!

XALET (comprenent l'intenció)

Vaia! (An en Joan i an en Valeri.) Que tal? Porteu gaire fred?

VALERI (concentrat)

Jo'n sento molt!

XALET (oferint-li la seva cadira)

Doncs, apa, home: escalfeu-vos!

VALERI

No; gràcies.

XALET

Mireu que hi ha un bon braser...

URSULA

Sí, escalfa-t, Valeri.

VALERI

No, no vui acostar-m'hi al foc.

XALET

Si aneu tot arraulit i am les ales caigudes!

JOAN

Oh! Es que estem cansats. Oi, Valeri?