Aquesta pàgina ha estat revisada.
ENGRACIETA
A mudar-me la roba.
URSULA
Vés, vés.
ENGRACIETA
(desapareix, tot cantant, per la porta de la dreta del costat de l'arcova:)
«No voldria altra riquesa,
tot i essent pobra com sóc,
que esser jove, sempre jove,
am salut i bon humor.»
(En Joan queda embadalit i am la cara tràgicament enriallada.)
ESCENA XIV
L'Ursula i en Joan
JOAN (després d'un llarc silenci)
Que es alegroia!
URSULA
Que es feliça!
JOAN
Quina cançó més bonica canta!
