Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/72

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

JOAN

Sí... I tu també, eh?

AGUSTÍ

Ara mateix. Ni tampoc he tingut temps d'anar a la barberia. Bé: ja hi aniré demà dematí.

URSULA

(donant-li la carta que ha deixat en Xalet)

Té, Agustinet: ton pare ha deixat aquesta carta pera tu.

AGUSTÍ (mirant el sobre-escrit)

Ah! Deu ser d'en Pepet de Manlleu! El pare mateix l'ha portada?

URSULA

Sí. No fa gaire que se n'ha anat.

AGUSTÍ

Bé ha sigut prou diligent. Veiam.

(Desclou la carta i la llegeix a la claror del quinqué.)

JOAN (signant a l'Ursula que calli)

Eh?

URSULA

(en veu baixa, indicant silenci)

Sí.