Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/85

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ENGRACIETA

Que no m'estimes, pot-ser?

AGUSTÍ

Sí, que t'estimo!

ENGRACIETA

I doncs?

AGUSTÍ

Si un cop casats jo'm moria, i et deixés, com en Ramon a la seva dòna, am tres fills ?

ENGRACIETA

No hi pensem en aquestes tragèdies.

AGUSTÍ

S'hi ha de pensar.

ENGRACIETA

Si tot-hom reflexionés...

AGUSTÍ

Sí, sí; no reflexionis...

ENGRACIETA

Morir tu!... No, no! Val més que de primer me toqui a mi!

AGUSTÍ

Pobres criatures! Me sembla que encara