Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/9

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

URSULA (mirant si la troba) Ara mateix l'he feta servir.

SUSAGNA

Vès, Vès, que la tens sota'ls peus.

UBSULA

(enretirant un xic les faldilles) Ah! Sí: mira-te-la.

SUSAGNA (remenant el caliu)

Ai, filla, quin caliu! Això retorna! Hi hauràs d'afegir una mica de terregada: si no, se't passarà.

URSULA

Després, si de cas.

(Silenci. La Susagna deixa la paleta i reprèn la tasca.)

SUSAGNA

Quin temps, l'hivern! No voldria que vin- qués mai.

URSULA

Jo tampoc. No hi ha com l'estiu.

SUSAGNA

Sobre tot pels pobres.

(Curt silenci.)