Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/90

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

AGUSTÍ

Estimada meva!

(La besa apassionat, tot amanyagant-li'ls cabells. Ella queda com desmaiada, en els seus braços. Després d'un llarc silenci, se sent la veu d'en Joan.)

JOAN (desde dins)

Nois!

ENGRACIETA

(desprenent-se dels braços de V Agustí)

Ai ! El pare! (L'Agustí va dissimuladament a asseure-s aprop del braser.) Veus? Tota m'has despentinada.

(Compareix en Joan per la primera porta de l'esquerra.)

ESCENA XVÍII

Els mateixos, més en Joan. Aviat l'Ursula

JOAN

Agustí! Engracieta!

ENGRACIETA

Què mana?