guarda encara una engruna d'estimació, que'm vinga a treure tot seguit de la ratera en la que'm té ficada aquest home (assenyalant a dins).
No hi puch aguantar més. Si passo lo que's diu dos dies, me perdo, Madrona, me perdo.»
Y se m'ha posat a somicar com una criatura, com que'm partia'l cor, y axò que n'he vist algunes de desgracies! Tot seguit m'ha comptat lo de la nit passada... ¿No'n sabeu rés?... Quin diastre d'home!... Se veu que se li capgirà'l cervell!... La volia maltractar... La volía... ¿enteneu? Però ella s'hi ha resistit com una fera... De què no es capassa una noya pera guardar sa virtut, sobre tot quan ja té qui l'estima? ¡Y com del pis de son cor, ja fa temps que vos ne teniu la clau!... Sí; vos... ¡Hi hà coses que no cal dirles!... Se'n van pels ulls... Se llegexen a la cara... ¡Reixen arreu!... Com tots n'hem patit d'aquest mal, sens repararhi gayre, qualsevol l'endevina!... Donchs, be; m'ha dit que si jo... que si jo volgués... però, fill, ¡jo no m'hi puch
