Aquesta pàgina ha estat revisada.
XV
No cal encarir com va passar en Met aquelles cansoneres hores de la tarde y de la vetlla.
La dóna supersticiosa que pren un bitllet el día que li ha entrat un borinot al pis; el jugador infortunat que, endut per diabólich rampell, posa tot quant li queda demunt la primera carta; el bolsista, que té pendentes d'un telegrama una tirallonga d'operacions; tothom qu'espera'l venciment d'un plasso pera la decisió d'un etzar, que compta ha d'afavorirlo, rumia y sofreix, dubta y s'entavana.
No hi hà més remey... El jayo del temps, que per la etat que ja té y
