En aquell instant s'obrí la porta de la botiga aparexenthi en Mitja-galta.
Estava desconegut. Vermell el rostre com un borratxo; els ulls enfora semblant als d'un boig; closos y amenassants els punys, com la personificació de la venjansa...
— ¡M'ho pensava! — exclatà, enrogallada sa veu per el despit. — Mes, ¡no te'n gaudiràs!... ¡No te'n gaudiràs, traydora!... —
Y trayentse de la pitrera un afuat ganivet, embestí resolt a la Nèta.
Aquesta, ab els brassos oberts y pregants els ulls, se decantà vers a son aymant, implorantli sa protecció; mes, tot just en Met tractava d'interposarshi, que ja la pobre de la Nèta's sentia l'eyna en ses entranyes...
Al vèurela caure en Met, volgué cridar; mes la matexa ira li nuava la gorja. Trastornat, rabiós, ja fóra de si, vegent al saltimbanquis aprop seu, amenassantlo ab la boca y més que ab la boca ab el sagnant ferro qu'en sa destra brandía, s'hi abrahonà com una fera. Fort de punys, en Met, a la primera embestida li sub
