Vés al contingut

Pàgina:En Mitja-galta (1905).djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

fent contrast ab sa boca recta y menuda com si l'haguessen foradada ab un ganivet. Eran sos ulls petits y rodons, mes entremaliats y bellugadissos ab una lley de mirar tan rèvola, que may declaravan lo que deyan. En cambi, quan sotjavan als altres, era tal sa forsa de penetració, que'ls posava en descobert fins l'ànima. Un sech amoratat, ab ayres de surgit, se li escorría desde'l tou de la galta esquerra fins al clotet del sota llavi. A n'aquesta tara especial, patent obtinguda, segons veus, barallantse ab un minyó de son poble, devia'l cognom de Mitja-galta.

Surrut per temperament ò per conveniències, may tenia un saludo ni pera'l vehí de més a la vora.

Era sa vida un misteri pera tothom, misteri que ningú tractava de esbrinar perquè l'encobría'l llort vel de sa misèria. Vivia de fer les forses pels carrers y plasses de Barcelona, ademés dels pobles dels voltants, y exercia son ofici ab ajuda d'una noya qu'havia ensinestrat ja de xiqueta a copia de mortificacions, dejunis y tantos.

A temporades, pera assortir més