els nombres del cartell, s'avenia ab dos del ofici estadantats a la Bordeta, trastejant pel món en conxorxa bo y fent embabar als vagarosos; fins que, refetes ses butxaques, tal com poden ferho'ls artistes volanders, retornavan a la capital, ahont s'hi presentavan com a trepa nova.
Un cop a ciutat, si no se'l veya per la plassa de Sant Jaume, del Àngel ò del Born, ademés d'altres llochs esbarjosos, sostenint a la Nèta al cap de munt de la perxa ò etjegant y fent giravoltar ab la soleta de ses babutxes una grossa y pintorrejada bola, ja podia afermarse que s'esqueya en algun reconot de la cofurna.
Era aquesta una de les primeres botigues del carrer dels Petons, y atreya l'atenció del desesmat ò curiós que s'atrevia a entrar en aquell antre, per lo típich y barroer de sa moblamenta.
Penjava de la porta l'esmolada catifa de ridícols que li servia pera treballar en públich, posada a tall de portier, y cayent d'escayre, a semblansa d'un penó de brega; més endins y a la dreta hi reposava una
