al flam, segons toquessen les sis ò les nou del vespre a Santa Maria, quedava llesta la feyna. Dit s'està que ab tan simplificat enginy qualsevol se constituhia en fanaler. L'únich obstacle consistia en arribar a la portelleta; mes, per un xicot robust y arriscat com en Met, semblant dificultat no'l contrariava. S'enfilà al primer pal y en un dir «amen» aconsegui'l soport, afiansantshi ab els brassos.
— ¡Visca!... ¡Visca! — esclafi la colla, saludant al capitost. — ¡A apagarlo!...—
— En Met, après d'obrir el baldó de la portella, arrabassà la bombeta y devallà del pal, duhentla encesa encara.
— ¡A apagarlo!... ¡A apagarlo!... — repetia la corrua. Els «visques» se convertiren en «moris», y la colla de xavals botían y saltironejavan al entorn del trist llumet, com un estol de caníbals enrondant a la seva víctima.
— ¡A la una!... |A les dues!... ¡A les tres!... — digué en Met. Mes, ans de conseguir els toms de rúbrica, les quinze boques que s'havían
