— ¡Gura!... — esclatà en Met, après d'espiar sos moviments.
— ¡La ronda! — reprengué l'aneulit ab veu tremolenca.
Y apretant a córrer darrera en Met, com remat de cervos endut pel mascle, embestiren d'una branzida'l carrer dels Petons, pera amagarse totseguit pels dintells de les escaletes.
En Mitja-galta s'esqueya a la porta, axugantse la cara ab una fulla de mocadorot, com si's refés d'una seria correguda.
Als pochs moments aparexían els de la Ronda.
— ¡Cap a la dreta! ¡Dins les entrades! — remugà en Mitja-galta al qui semblava'l capitost. Y'ls de la Ronda anaren resseguint vers ahont els signava'l volantiner.
Sabuda es la rencunia que'ls barcelonins sentian per la patuleya de en Tarrés, cèlebre, desgraciadament, per ses nombroses brutalitats. Y si axò passava en general, entre'ls vehins del carrer dels Petons la rencunia's convertia en tirria.
Eran d'aquells qu'aborrexen instintivament a tota autoritat si no's
