Aquesta pàgina ha estat revisada.
rostre ab una llambregada d'ira, tot endressantli una parauladota tan lletja com ho era son trahiment. Al desviar la vista de son Judes restà de sobte com embadocat. La Nèta se'l guaytava desde la finestra de la cuyna, bo y axecant fins a sos ulls una punteta del devantal, temerosa, potser, de que no la comprometessen les sentides llagrimetes que ja feya estona s'hi empentavan.
