els ulls dels molts curiosos acoblats a llur entorn. Emmascarat arreu en Met y regalant de son rostre uns degotalls negres y espessos com a borrims de sutge, agafava la roda, encesa y fumejant encara, fentla rodolar uns passos ab segur pols, pera agèurela totduna en un sot ja enfondit adretes, ahont l'aprenent, a copia de cenallades de sorra, apagava la revifor de les flames.
En aquell engorrós tragí, fent jugar son inginy y posant a proba sa forsa, era quan calia vèurel pera considerar sos avensos.
En quant als del ofici's comprenían perfectament. Nat, en Met, com si diguessem, en el mateix obrador, no li calia l'aprenentatge.
Ab tot, sa ferma voluntat y son geni axerit y viu, no dexavan a sa manera de contribuhirhi.
Ell era'l darrer en desar les eynes y'l primer en despenjaries. Pera dirbo en un mot, del matí al vespre, de sol a sol, no's distreya de la feyna ni pera caragolarhi un cigarro.
Arribant al vespre sí qu'en Met era a un altre home. Nèt de mans i cara, ja fóra 'l devantal ò la
