tò perdut, una nota confosa ò l'oblidat acompanyament d'alguna cansó de la terra.
Al adonarse de son retrahiment; tothom hauria sorprès de que fos ell, ell mateix, aquell xicot tan expansiu y esbojarrat, sempre dispost a ferne alguna de crespa. Y lo que més haguera sobtat sens dubte es veure quan prompte s'havia desvanescut de sa memoria 'l recort del malcarat en Mitja-galta, del qual havia promès venjarsen al escaures en llibertat.
En efecte, el veya de temps en temps, encaminantse a casa ab el Scheling al bras y les barres a la espatlla, seguit de la Nèta, qu'arrossegava l'envalúm del atrezzo; ò'l topava, si a mà venia, pels encontorns del obrador, habillat ja com una persona; mes son desitx de venjansa no se li haguera notat may: com si la música li absorvís els sentits, com si li fes perdre fins la memòria.
Un vespre, a lo mellor de sos esplays, mentres puntejava un solo, final de la llissó del día, una tos tan estrafeta com persistent li esgarrapà les orelles bo y fentli perdre'l
