En aquella estona de plascent repòs sa fantasia, deslliurada de tot lligam, voleyà vers amunt, amunt, sumint a n'en Met en una mena de agradós somni. Sugestionat per les impressions darreres, anà fruhint de llur grat esment revivintles, enfocantles desde son cor, com si'l món del somnis fos el món de la realitat, com si la vida tornés enrera altra vegada. Y pensà en la música, y en la Ronda, y en el volantiner venjatiu, y en la misericordiosa Néta, que l'estava escoltant, allí, allà mateix, adosserada pels murritorts, al empit de la finestra; aquella xicota que's divertia ab sos jòchs, aquella noya qu' havia plorat, plorat per ell y a llàgrima viva quan els pillos de la Ronda, aferrats al pany de sa brusa, se l'enduyan a la garjola; y axis, retrayent en sa memòria, ab son colorit y lluhentor les gestes de sa infantesa, més vives encara a la enlluhernadora llum de son exaltat esperit, sos pensaments, com un axàm d'abeyes enrondant una flor, giravoltavan entorn la figura de la Nèta, que's destacava y engrandia en son esment ab el relleu de la ve
