Vés al contingut

Pàgina:En Mitja-galta (1905).djvu/39

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ritat, possessionantsen y tot a la fi, pera dominarhi absolutament, tal com si fos una fada.

S'alsà de la cadira, après de fregarse'ls ulls, se passejà una estona amunt y avall del quarto, cavilós y surrut, com si'l zumzeig de la fantasia li hagués masegat el cor, y aturantse un xich, bo y extrenyentse'l cap ab abdues mans, per estampirse, ben segur, alguna idea que li estabellava'l cervell, s'abocà de sobte a la finestra.

Los afalachs d'un flayrós ayret de primavera van dexondirlo de mica en mica.

No havia sigut rès; una impensada abstracció, un rodament de cap, un esgarriament d'esma.

Mirà dret avall y... la Nèta l'esguardava encara. Ab una mà dessota'l cap y l'altra entorn del test hont hi floria una passionera, guaytava de fit a fit endalt com si anyorés els sons d'aquella benefactora música.

Al toparshi d'ulls, en Met, sentí córrer per son cos un frisament extrany, desconegut per ell fins aleshores. El despertar d'un inconscient