pera contemplar l'hermós rostre de la Nèta, en el quin de dia en dia hi anava sobtant noves gràcies.
Molt havia cambiat, en efecte, desde'ls últims mesos sa companyona de finestra.
Al convertirse en papallona, son fisich s'havia anat refent y modificant d'una manera notable. La morenor de sa pell, al revés de la d'en Met, s'havia aclarit una mica; sos ulls aparentavan més grossos, més grossos y adhuch més foscos; més molsudets y encesos els llavis, més arrodonides ses espatlles, més plena y tornejada tota ella, en fi, com si la naturalesa ja la dexés de ses mans per regonèxerla complertament modelada.
Havia crescut en ajustada proporció, crexensa que be prou se li descobria al observarla treballant ab son trajo de saltimbanquis. Ja hi duya un farbalà més a sa curta faldilleta d'acròbata; però com no era suficient aquell allargo pera amagar la esbeltesa de ses formes, al adonàr-se ella, per les atrevides mirades que li dirigia'l públich, baxava pudorosament els ulls.
