En Mitja-galta adevantà un pas ab ayre amenassador, tal com una fera que's disposa al abrahonament, mes, retenintlo una forsa desconeguda, l'estrep potser de sa conciencia, que's removia feya estona dins son cervell, reculà ab pausada graduació fins a recobrar son primer lloch.
Al arribarhi, el Scheling, que geya sobre ses potes darreres, se li llensà al damunt pera lleparli carinyosament les mans.
— Dius qui so jo? — confegí en Mitja-galta ab tremolosa veu. — Lo Scheling, ab tot y esser una bèstia, no faría semblant pregunta. Tu [...] què foras si en lloch de conduhirte de la mà, al trescar per aquests mons de Deu, t'hagués abandonat en mitx de la via com qui llensa'l trastot que li fa nosa. Es cert que t'he capolat ja de menuda a copia d'anguniosos exercicis, mes, la boca crida'l pa, el pa crida la moneda, y jo sols he sabut heure la moneda a forsa d'esllomaments y capgirades. Tretze anys de vèuret créxer de dia en dia ab un interès consemblant al que tu tens per ta passionera, tretze anys de corre'l món ex
