mos llibres; ara, per lo referent a la poquedat de la ofrena, si be es cert que, pera correspondre a mos desitjos, podria esperar ferho en alguna altra obra de més volada, no es menys veritat axis mateix que no n'hi hà prou dels propòsits si no més els embasta una bona intenció; y com rès tindría d'extrany que, per volguerho conjuminar tot a mon pler, l'ocasió'm passés de llarch, no he volgut posar a risch tan escayenta conjuntura.
Per altra banda, no heu d'apreuar aquest llibre per lo qu'ell es en sí, sinó per lo que representa; flor roquera ò de verger, rústega ò estrafeta, prenèula sols com a símbol de nostra antiga amistat, ja qu'esclatà a les primeries de nostra relació, al escalf d'aquesta amistat que ab la sahó del temps ha anat llevant de dia en dia més ufanosa; d'aquest rosari d'anys que hem desgranat abdós a la vegada, jo comptantvos els meus progectes literaris y vos informantme de les vostres aplegues pera aquest arxiu del Teatre Català, que teniu avuy ja tan com
