Aquesta pàgina ha estat revisada.
VIII
¡Y que bones son les mares! Rès [...] la seva observació per lo [...] a sos fills... Sembla que no [...], y d'escayre ò de gayrell [...]. Vos cau un botó... què dich caure... comensa a descosirse, y ja enfila l'agulla devant vostre... Que un ayre vos ha près y l'incipient costipat s'anuncia ab una lleugera tosseta ò ab l'entelament de la veu, donchs, ans de recullirvos ja vos aboca la flor de tila a la tassa. Y què no diré si l'alteració que vos observa pertany al ordre moral? ¡Oh! ¡Y còm anyoro a la meva, jo, que apenes la he coneguda!
La d'en Met, al vèurel ullerós,
