que m'acuden desde'l cor a la boca, empentats pel mateix desfici!... Nó; no serà!... ¡De cap manera!... —
S'ho digué axis y, no obstant, fos manament del saltimbanquis, fos previsió de la seva mare, passaren dies y més dies sens qu'en forat ni en finestra arribés a tornarla a veure.
Un dia, en Met, no poguent contenir per més temps la forsa de sa voluntat, resolgué, no solsament véurela, que axò no li era difícil, sinó parlarhi. Sabia ahont y a quines hores treballava, quart més, quart menys; y no era pas impossible'l seu empenyo.
S'arreglà un xiquet com a dia de festa, dexà'l Passeig de Sant Joan pera encaminarse al carreró del Pastím, y's dirigí a corre-cuyta a la plassa de Sant Jaume.
Al campanar de la Seu tocavan les onze. La sobtaria treballant, ab son vestit de coloraynes, devant del públich; però, ¿què li feya?
Al desembocar a la plassa pel cantó de la Llibretería vegé ab singular emoció que ja comensavan el rotllo.
En Mitja-galta cridava als desva
