panyia de la Néta, aparegué en mitx del rotllo, saludant abdós al respectable públich ab respetuosos acataments.
No sé si en Met se faría capàs de les perilloses sorts executades pel saltimbanquis; considero que nó; per que, embaucat ab la Nèta, a la qui distingia per entre les orelles de un bastaix y les espatlles d'un emblanquinador, la orientació li era un xich difícil. Per altra part, ¿còm havia d'adonarsen, si a cada instant que passava sens que la xicota's fixés ab ell, ab son nas y ab sos ulls, qu'era lo únich que's descobria a través de l'esquifida espitllera, frisós y impacientat en Met, fins hi repicava de peus com una criatura rebeca?
Mentres tant, el públich, que seguia ab curiosos ulls les evolucions del volantiner, se removia en son seti, esperant l'acabament del número pera saludar al acròbata ab entusiastes aplausos; aplausos que manifestaria diversament, desde'l xisclet y'l crit esclatant fins al imperceptible mohiment de llavis.
Tot d'una'l general mormoll pu
