Aquesta pàgina ha estat revisada.
X
Tornava en Met d'un remendo, quan va veures redoltat per una patuleya de xicots, qu'ab ayres provocatius anavan baladrejant: «¡ara vé!... ¡ara vé... ara!...
Com era si cau ò no cau l'hora de plegar, y en Met, per una intuició molt comprensiva en ell donat el temps y el lloch, endevinà que la cridòria provindría d'alguna nova raresa d'en Mitja-galta, deturà un xich els passos, curiós pera sapiguer còm acabaria'l xibarri.
No es pas que la corriolada dels xicots l'interessessin d'una manera directa; per mes que tots fossen fills de per aquell vehinat, com ja repre
