Aquesta pàgina ha estat revisada.
XI
Era un dematí del diumenge, alegre com solen serho 'ls dies festius, que la naturalesa fins en axò atina, fins per axò's desviu, únicament pera complaurens.
El rellotge de casa en Met, qu'era un «cu-cut» de repetició, tocava les vuyt per segona volta.
Al oure'l darrer toch, la mare d'en Met, que ja feya estona sospitava si'l seu fill s'hauría retut de nou als afalachs del somni, 's decidí a penetrar en son quartet pera desvetllarlo. Encara no havia tret ben be'l cap al través de la porta que reculà tot d'una. L'havia sorprès sens rentar, a mitx vestir, recolzadet al cayre de
