Aquesta pàgina ha estat revisada.
— ¡Qu'es extrany! — repetía.
— ¡Tal com t'ho dich, Met! — contestà la Néta. — Del endemà d'aquella ditxosa nit, que'ns va sorpendre a la finestra, no ho sé, no sé com dirtho, conech que'm mira d'un altre modo. De vegades fins m'afiguro que no siga estrafeta aquesta nova conducta. Me tracta ab un carinyo, ¡vamos! ab un afecte tan diferent que, de veres, me sobta.
— ¡Sí qu'es extrany! — va repetir en Met.
Y a un signe de la Nèta, denunciantli la presencia d'en Mitja-galta, s'escapulí del rotllo a correcuyta.
