Aquesta pàgina ha estat revisada.
factora pluja d'hivern y que tan agradosament li recreavan les orelles.
Mes ja als primers compassos abandonà de nou la guitarra. No podia abstraures... No podia concentrarse... El recort de la suposada tosseta li excitava'ls nervis.
S'ho conegué axis, y observant que'ls ulls se li enterbolían y presentint que les boyres dels recorts se fondrían dins de son cap en pahorosa tempesta, resolgué guarirse del mal temps cercant en el coxí de son llitet una acullida segura y bona.
