Aquesta pàgina ha estat revisada.
XIII
Llarga estona feya que la Nèta, ab lo llum a la mà y un de sos peus en el primer grahó de l'escala que conduhía al seu quarto, escoltava neguitosa y indiferent les confidències del saltimbanquis respecte a sa crítica situació.
Li havia donat compte de lo aplegat els darrers dies; li havia fet avinent la gelor del públich, que ja se'n embafava de veure sempre les matexes sòrts, li havia assenyalat les reformes que'l seu vestuari exigia y, finalment, li proposava la conveniència de donar un tom pels pobles y viles de més lluny, a fi de trobar noves fonts d'ingressos, ja que s'es
