No sé si'l batejarían axis per les contínues ganyotes que feyan esclatar ses llàstimes, ò be per les ensopegades que la munió de clots, escletxes, ressalts y desnivells de tota mena ocasionavan als viandants; la Petona, una gitana qu'hi vivia, y que per sos ayres y hermosura's feya rotllo entre'l jovent de Ribera, podria satisfer a ben segur nostra curiositat.
Sia lo que's vulla, ja que son nom poch ha d'interessarnos, es lo cert quel carrer dels Petons, malgrat y sa perllongada existència, en rès ha modificat encara sa primitiva configuració.
Fit son ull com aleshores en l'Hèrcules de pedra encimbellat en el sortidor del Passeig de Sant Joan, sempre recalcat ab pinxesca trassa en sa formidable porra, com si temés que'ls lleons de son voltant poguessen abrahonàrseli, continúa esgratinyant ab sos endurits peus les primeres cases del carrer del Portal Nou, semblant que, enorgullit de la nissaga, tractés d'imposarli sa soberania.
Son vehinat sí que verament ha
