Pàgina:En defensa pròpia (1895).djvu/12

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


pondre demà a mos defensors: — Are veyeu si teniam rahó de tancarlo.
 No he tinguda l'obediencia d'Isaach, entregantme, lligat de braços, a un sacrifici inútil, perquè allí la veu de Déu ho aconcellava, y en mon cas la veu de Déu, o la de la conciencia, qu'és lo meteix, no'm dexa obehir: molt al contrari, abans d'entrar ahon se'm vol dur y de dexarme enterrar en vida, firmaré ma sentencia de mort.
 Donchs are, veyent que, per no voler jo posar lo cap al piló, se m'acaba de castigar retirantme les llicencies de celebrar la santa Missa, únich consol que tenia en exa vall de miseries; veyent que mos perseguidors són alts y poderosos, que tenen totes les influencies, sobre tot la de l'or, sota les quals aquest humil sacerdot podria quedar xafat lo meteix qu'un gra de blat sota la mola; no quedantme altre camí, vaig a defensarme jo meteix, ab l'ajuda de Déu, a axecar lo vel y a revelar, ab tota sa nuesa, aqueix misteri d'iniquitat.
 Comptaré breu y respectuosament ma entrada, ma estada y sobre tot ma sortida de la casa del mal aconcellat senyor Marqués de Comillas, d'aquella casa ahon, en premi d'haverlos dedicat ab la flor de mos anys lo poema de La Atlàntida, flor de ma existencia, al veure'm vell, se'm posa a la porta, com un goç, ab una puntada de peu. A un goç no se'l desterra, però se li fa cosa pitjor; se diu qu'és foll: «Si vols mal a un goç, digas qu'és rabiós». Donchs, inspirantse en aqueix adagi, a mi'm feren una cosa y altra, llençantme a setze hores lluny, perquè no contaminés la casa ni fes nosa als devots qui la voltan ab la boca oberta, injuriat, calumniat, en la miseria, endeutat com és natural en tants anys d'exercir lo càrrech d'almoiner, y, per últim, enjoyat ab la nota que no cal repetir, a fi d'inutilisarme per tota la vida, com si l'oprimir y el trepitjar a un pobre, y més quan aquet pobre és un ministre de Déu, no fos un pecat contra l'Esperit Sant. Comptaré ma estada en lo santuari de la Verge de La Gleva, única estrella qu'he vista somriure'm en ma llarga y negrosa tempestat. Explicaré, fil per randa, les tentatives d'agafarme, les traicions de persones estimades, ma passió, en que, com en la del bon Jesús,