Pàgina:Escalante - Tres forasters de Madrid.pdf/11

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
qu'em conteste doña Prisca.
Ches. Tú fiat.
Balt.  Cuant en Madrid

Carmelo y yo la tratarem,
en tot me se va oferir.
Lo que ella me vol! tú saps
que yo allá la coneguí
en casa el primo, ahon venia
de visita moltes nits.

Ches. Digues, ¿quina posisió

es la seua?

Balt.  A son marit

li habien llevat entonses
un gran empleo, mes huí
no sé... ¿Pero has vist qué cartes
tan cariñoses me'scriu?
May olvida: «Mis afectos
para el señor de Ferrís.»
Qu'eres tú, te posa de...

Ches. Haurá sabut qu'estiguí

de secretari...

Balt.  Y Corina?

y don Torcuato? qué fins!
¡pues ells tenen unes ganes
de conéixerte! Este estiu
van á Fransia, que si no,
ya els eu habia yo escrit:
«Vengan á Valensia, en casa
pueden parar...»

Ches.  T'advertixc

que no tornes á oferirlos
ni siquiera per cumplit...
Pues no faltaba atra cosa.

Balt. En quí has de alternar, Ferrís?
Ches. Chica, chica, mes tornant

al verenaret de huí.
Me s'entoixa qu'en tartana
anirem enforfoguits,
pues dos asientos de baix
y tres nosotros, son sinc...
(A sou, quinse cuens) si anarem
á peuet...

Balt.  ¡Cuánt gorromí

t'ha fet Deu!

Ches.  No es per lo gasto...
Balt. Yo poc m'ha de divertir.

Eu, y á Carmelito em pense
que tampoc li seduix...

Ches. ¡Ara que ya está l'arreglo

apunt! á bon hora ó dius!