Dichos, y Carmelito, con un papel en la mano, por la segunda puerta de la izquierda.
| Carm. | Me desespere, no trove ni un consonant adecuat. |
| Ches. | Ché, ¿ta mare diu que tú no tens gust de vindre al Grau |
| Carm. | No sé á quín sant... |
| Ches. | Cóm á quín sant? al teu, pera selebrarlo. |
| Carm. | Y qué ham de fer? |
| Ches. | Verenar. |
| Carm. | Tant me s'indona... Corina, niña, mesquina. |
| Ches. | Es estrañ; pues vacha un desmenchament!... |
| Balt. | Se calfa un poquet el cap, pues com llich tantes noveles, |
| Ches. | Res te aixó que vore; si éll menchaba com un caball, |
| Balt. | La meua penetrasió
be alcansa... |
| Ches. | Calla, ya caic! impasient, no veu el hora |
| Balt. | Chustet. (Carmelo estará sentado á la mesa de la dere- |
| Carm. | «Ay! mi espiritu se acoquina...» |
| Ches. | Y fá versos? es molt chic! Tú veches quí li ha enseñat... |
| Balt. | Ningú del mon. Despues dius si estic chocha; no ha d'estar? |