Pàgina:Escalante - Tres forasters de Madrid.pdf/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Donis Hóme, com uns chenerals!
Parle yo be? (A Baltasara.)
Balt.  Mucho. (Falta
un poquet de soliman
á vore si reventabes.)
Ches. No m'ha deixat acabar.
¡La meua idea ha segut
fer una caragolá!
Donis.  També caragols? millor!
Ches. Ya están fets.
Donis.  ¡Pues ni el sopar
del seu sélebre tocayo!... (A Baltasara.)
Ches. (Est'hóme deu tindre un pap!)
Donis. Déixam dirli á la chiqueta
que se vacha preparant.
Y Carmelito?
Carm.  Corina.
divina, espina, toñina,
Toñina es en valensiá...
Ches. Féntli versos a Sunsion.
Donis. De veres? bien.
Carm.  Tinc el cap
lo mateix que una simbomba.
Pues yo els ha de rematar.
Donis. Se plomecha? (Acercándose á Carmelito.)
Carm.  Hóme, vol fer
favor... ya me s'en ha anat
la idea.
Ches.  Ara no l'estorbe,
perque com li està pegant
á la musa...
Donis.  Cuant acabe,
¿podria posarme en clar
uns contes?
Ches.  Sí.
Donis.  Esta semana
el tráfec ha segut gran.
Ches. Al tenor les ganansietes?...
Donis. Bones.
(Levantándose y leyéndole los versos á Balta-
sara.
)
Carm.  Escolta, mamá,
veches que't pareixen.
Balt.  Digues.
Carm. Están trets en un instant.
«Siento el corason latir
con inaudita violensia,
porque un ángel de hermosa presensia
me hase morir,