Pàgina:Escalante - Tres forasters de Madrid.pdf/23

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Prisca. Dá dinero, que le traigan...
Torc. No sabes...
Balt.  Deje...
Prisca.  No llevas...

En cuanto salgas de casa
cámbia, porque es una pena...

Balt. Ma que salida...
Torc.  Tambien

he de cobrar una letra
de catorce mil reales
en casa de la Pomera.

Prisca. Le escribes antes, pues él

aquí vendrá en cuanto sepa
que llegamos; quizá usté
conozca... un tal la Pomera,
un comerciante riquísimo.

Balt. No .. dónde vive?
Prisca.  Qué señas?...
Torc. Nunca recuerdo; despues

ya lo veré en la cartera.

Ches. Catorse mil!...
Prisca.  Pero, niña,

el calor no te atormenta?
Mujer, quítate el chapeau,
que me dás angustia!

Cor.  Deja...
Balt. Quítese el chapon, si quiere.
Cor. Chapon? ni una lugareña!...
Balt. Ferrís, pera ixir en elles,

me compres demá mateixa
un chapon; el necesite
com l'aigua que bec.

Ches.  Aspérat.
Prisca. ¿Usté me escribió una carta,

rogándome que influyera?...

Balt. Para lograr qu'en l'empleo

á Ferrís lo restablieran.

Prisca. Ví al sub-secretario, y supe

que era ya cosa resuelta.

Ches. Es posible!
Balt.  Doña Prisca,

cuánto apresio la finesa!

Prisca. Tratándose de otro asunto

de mas entidad, le hubiera
escrito al baron del Sauce,
ó á mi tia la condesa,
que es cuñada del ministro.

Balt. Tia de usté?
Prisca.  Sí, Gabriela...